Esperanza Matas

L'Esperanza no té un hort, té un jardí

Un jardí de cols, enciams, espinacs, bròquils, tomàquets, ruca... A la Selva del Camp, al Baix Camp, té un hortet preciós que cuida amb una delicadesa i una dedicació extrema: tots els bancals arrenglerats i preciosos. Sospito que quan organitza el planter, sense adonar-se'n, juga a combinar els colors de les hortalisses. Quan tot ha crescut, a l'hort s'hi arrengleren fileres granatoses d'enciam fulla de roure, de bledes d'un verd fresc i fantàstiques coliflors marfil.

L'Esperanza té un pacte implícit amb la gent que li comprem la verdura, un compromís que va molt més enllà de canviar enciams per uns euros: "Jo et cuido i tu em cuides". L'Esperanza sempre treballa sabent qui es menjarà la verdura que ella planta, es preocupa per cuidar-la molt bé, collir-la a temps i fer les caixes perquè tot arribi molt bé i molt fresc. A canvi, els que ens mengem la verdura de l'Esperanza, sabem valorar-li la feina i en tenim cura, perquè sense l'Esperanza ja no sabriem viure. 

A l'hort de l'Esperanza no hi ha ni rastre de químics ni de fertilitzants de fàbrica. Ella està fora del procediment administratiu que identifica els cultius mediambientalment respectuosos, però per la forma en què planta, cultiva, cull i reparteix, mereixeria un segell premium.